Després de Ceuta: pels drets de les persones migrants, contra totes les formes de racisme i per la protecció de la democràcia davant la manipulació dels fets per part dels governs

LDH (França), ARCI (Itàlia) i NOVACT (Espanya) publiquen aquest comunicat conjunt arran dels esdeveniments de Ceuta per defensar els drets de les persones migrants, denunciar la manipulació dels fets amb finalitats polítiques i alertar sobre els riscos que això representa per al debat democràtic i l’estat de dret.

 

Demà, els ministres de l’Interior dels estats membres de la Unió Europea es reuniran en una reunió extraordinària per abordar les qüestions migratòries. Aquesta reunió se celebra arran dels esdeveniments ocorreguts la setmana passada a Ceuta, on desenes de milers de persones van entrar a l’enclavament espanyol situat al nord del Marroc. En les hores següents, la immensa majoria va abandonar l’enclavament i va tornar al Marroc. Més de 100 persones han perdut la vida en intentar travessar la frontera.

És d’esperar que, una vegada més, els ministres proposin mesures destinades a restringir encara més els drets de les persones migrants, amb la voluntat constant de desprendre’s dels principis del dret internacional i de l’ordre constitucional.

Des de la nostra experiència com a organitzacions defensores dels drets de les persones migrants, esperem haver de reaccionar davant les propostes que sorgeixin d’aquesta reunió. Es tractarà, una vegada més, de mesures que continuaran menyscabant els seus drets, dictades per l’agenda política de l’extrema dreta i aplicades ja, sense cap mena de pudor, per una àmplia majoria dels governs de la Unió Europea.

Si la situació dels drets de les persones migrants constitueix un indicador fonamental per avaluar la qualitat de l’accés efectiu als drets als estats membres de la Unió Europea, un altre aspecte igualment crucial ha emergit en la manera com els governs de la UE han orientat el debat públic al voltant dels esdeveniments de Ceuta. S’han allunyat, sense cap mena de pudor, dels valors i les pràctiques que regeixen els drets, el debat democràtic i l’estat de dret, tal com es recullen al Tractat de la Unió Europea. Així de senzill.

L’elaboració democràtica de les polítiques públiques només és possible quan es fonamenta en els fets. El mandat de les institucions democràtiques, inclosos els governs, és actuar en resposta als fets.

Els fets són clars. En el transcurs de poques hores, més de 50.000 persones, majoritàriament marroquines, però també procedents de l’Àfrica subsahariana, van entrar de manera irregular a Ceuta, un enclavament espanyol situat en territori marroquí. En trobar-s’hi atrapades, en les hores següents, pràcticament totes van tornar al Marroc. Els governs en van ser informats en temps real, abans que ningú.

Com és possible que, en un espai democràtic regit per l’estat de dret, en nom d’una resposta al que estava passant a Ceuta (nord d’Àfrica), hàgim assistit a:

• la decisió del Govern francès de centredreta de reforçar els controls a la frontera francoespanyola, al llarg de tota la serralada dels Pirineus;
• la petició del Govern d’extrema dreta de Meloni, juntament amb els governs de Finlàndia i Dinamarca, a la Unió Europea perquè suspengués la pertinença d’Espanya a l’espai Schengen (cosa que ni els Tractats europeus ni el marc jurídic permeten), quan cap persona estrangera en situació irregular pot accedir a l’espai Schengen des de Ceuta;
• una nova intervenció xenòfoba i racista per part de l’oposició política espanyola, que afirma alertar sobre una suposada «crisi migratòria» i un suposat «efecte crida» mitjançant discursos d’odi que banalitzen les vulneracions dels drets humans a les fronteres.

L’opinió pública s’ha vist inundada de mentides descarades i de propostes absurdes, mentre tots els partits al govern, des dels socialdemòcrates i liberals fins a la dreta i l’extrema dreta, adoptaven decisions polítiques que no tenien res a veure amb la qüestió de fons. Durant els darrers dies, les nostres societats han estat objecte d’un atac frontal contra allò que constitueix l’essència mateixa del debat democràtic: una relació rigorosa amb els fets i unes anàlisis fiables.

Al llarg dels darrers anys, la desinformació i la manipulació de l’opinió pública s’han presentat, especialment per part de la Comissió Europea, com a fenòmens vinculats a atacs procedents de fora de la Unió Europea. Tanmateix, en realitat responen tant, o fins i tot més, a campanyes i interessos impulsats per forces polítiques internes de la mateixa Unió Europea. El que està passant al voltant dels esdeveniments de Ceuta fa urgent que les institucions europees ho reconeguin i hi responguin sense demora.

En una democràcia, no és acceptable que els governs contribueixin a manipular l’opinió pública mitjançant un ús abusiu de les emocions. ¿Aquestes emocions se susciten legítimament amb l’objectiu de reforçar els valors europeus? En aquest cas passa exactament el contrari. Un nombre important de responsables polítics alimenta la por i l’odi, actua com els populistes més primaris i ho fa sense cap respecte per la ciutadania, pels principis consagrats als Tractats de la Unió Europea, per la veritat ni per l’elaboració de polítiques eficaces i eficients.

La manera com s’està presentant davant l’opinió pública la reunió dels ministres de l’Interior justifica plenament la nostra preocupació. Es tracta d’una autèntica farsa. Molts pensaran que exagerem, que d’aquí a uns dies tot tornarà a la normalitat. Per què no mantenir l’esperança? Malauradament, la tendència que observem des de fa anys apunta precisament en la direcció contrària.

Si els governs no es consideren obligats a retre comptes per haver distorsionat els fets per manipular l’opinió pública, avui amb els drets de les persones migrants; demà amb qüestions com la guerra i la pau, les desigualtats o la precarietat social, estaran obrint el camí a forces autoritàries, feixistes i il·liberals.

Durant les darreres setmanes, a Europa no només els boscos han estat devastats pels incendis vinculats a la catàstrofe climàtica. També la democràcia podria quedar reduïda a cendres per responsables governamentals que atien el foc.

Signants: LDH (Lliga dels Drets Humans) (França), ARCI (Associació Recreativa i Cultural Italiana) (Itàlia) i NOVACT (Institut Internacional per l’Acció Noviolenta) (Espanya).

Descarrega el comunicat.