Més de 110 organitzacions insten els europarlamentaris a votar en contra del Reglament Europeu de Retorn

Un total de 110 organitzacions antiracistes, entitats socials i de drets humans de tot l’Estat han signat una carta adreçada als membres del Parlament Europeu en què alerten de l’impacte que el Reglament Europeu de Retorn tindria en els drets fonamentals i reclamen que no prosperi en la votació prevista per al proper mes de març.

Paral·lelament, les entitats impulsores de la iniciativa, AlgoRace Irídia i Novact, juntament amb CEAR i Red Acoge, han remès també una carta a la Presidència del Govern sol·licitant que Espanya es posicioni en contra de la proposta.

Entre les organitzacions signants de la carta adreçada als europarlamentaris hi ha, entre d’altres, SOS Racisme, Espacio Afro, Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR), Metges del Món, Oxfam o el Servei Jesuïta a Migrants. En el text, les entitats alerten que la proposta obre la porta a un model de deportació caracteritzat per la disminució de garanties legals, l’augment de la detenció —afectant també infants— i pràctiques que podrien vulnerar principis bàsics del Dret Internacional, inclòs el principi de no devolució.

Perfilament racial, detencions i ampliació de la vigilància

Així mateix, entre els aspectes més preocupants del Reglament hi ha la introducció de l’obligació als Estats membres de “detectar” persones en situació administrativa irregular. A la pràctica, això significaria l’augment de les identificacions i detencions per perfilament racial com a mesures de detecció.

Concretament, el Reglament que s’està debatent obre la porta a batudes policials en espais públics i privats, incloses oficines i centres d’atenció humanitària gestionats per organitzacions humanitàries. Aquestes batudes intensifiquen la normalització del perfilament racial: controls i verificacions basats en l’aparença, la llengua o l’origen percebut, en lloc de la conducta individual, cosa que condueix a la discriminació cap a comunitats racialitzades. D’altra banda, resulta preocupant el desenvolupament i ús de tecnologia per rastrejar els moviments de les persones i augmentar la vigilància de migrants indocumentats i persones racialitzades.

Les entitats adverteixen que aquestes mesures discriminatòries generen por i trenquen els vincles socials i comunitaris. A més, dificulten l’accés a serveis essencials com la sanitat, l’educació o els serveis socials.

Deportacions a tercers països i centres de retorn externs

A la carta, les organitzacions expressen especial inquietud pel fet que es permeti la deportació a “tercers països segurs” (incloent països amb estàndards dubtosos de protecció dels drets humans, però que han estat inclosos a la llista de “tercers països segurs”, com Egipte, el Marroc o Colòmbia), sense que la persona tingui cap vincle amb el país, així com per la creació de centres de retorn en tercers països.

Un Reglament d’aplicació directa als Estats membres

A més, les entitats adverteixen que, en tractar-se d’un Reglament, el text passaria automàticament a formar part de l’ordenament jurídic dels països de la Unió un cop aprovat.

“Ens preocupa profundament la normalització de mesures que reforcen la criminalització de la migració, el perfilament racial i l’erosió de garanties fonamentals pròpies de l’Estat de dret”, assenyalen les organitzacions signants.

A escala espanyola, les entitats fan una crida als grups polítics del Parlament Europeu i a la Presidència del Govern, als quals s’han adreçat mitjançant una carta, perquè votin en contra del Reglament.

Crida al vot en contra i defensa dels drets humans

En conclusió, en un moment de deriva racista i xenòfoba a les institucions europees i als seus Estats membres, així com de resposta a un fenomen global de criminalització i persecució de les persones migrants, és fonamental mantenir un compromís ferm amb els drets humans de totes les persones, independentment del seu origen i la seva situació administrativa, i amb l’Estat de dret.

Veure carta completa a la Presidència.
Veure carta completa als/les europarlamentaris/àries.