Periodisme, desinformació i comerç d’armes amb Israel: claus per fiscalitzar el relat oficial

Una jornada al Col·legi de Periodistes de Catalunya analitza com els mitjans informen sobre les relacions armamentístiques entre Espanya i Israel i reclama més verificació, dades contrastades i fiscalització política.

En ple context de greus vulneracions del dret internacional humanitari contra el poble palestí i de creixent pressió social per un embargament d’armes efectiu, l’11 de desembre el Col·legi de Periodistes de Catalunya va acollir la jornada «Desinformació i embargament d’armes: com informar sobre les relacions armamentístiques entre Espanya i Israel?», organitzada per l’Institut NOVACT de Noviolència i el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, en el marc de la campanya Prou comerç d’armes amb Israel.

La sessió, que ara es pot recuperar íntegrament en vídeo, va obrir un espai de reflexió crítica sobre el tractament informatiu del comerç d’armes, posant el focus en les narratives oficials, el paper dels mitjans i la necessitat d’un periodisme que no es limiti a reproduir declaracions institucionals, sinó que contrasti dades, identifiqui omissions i fiscalitzi responsabilitats polítiques.

«La desinformació no és un error: és una mentida planificada»

La taula va estar moderada per Bernat Aragó, investigador en desinformació a NOVACT, que va situar el debat en un context marcat per l’opacitat, el llenguatge tècnic i la pressió política que envolta el sector armamentístic.

Aragó va advertir que «la desinformació no és una confusió ni un malentès, sinó una mentida planificada», i va assenyalar que el diferencial entre el discurs oficial i la realitat del comerç d’armes amb Israel s’ha convertit en un espai central de manipulació informativa.

«Les paraules no paren un genocidi»

Una de les afirmacions més contundents de la jornada la va fer Alys Samson, tècnica a NOVACT i portaveu de la campanya Prou comerç d’armes amb Israel: «Les paraules no paren un genocidi». Samson va subratllar que, malgrat els discursos públics de condemna, les relacions armamentístiques entre Espanya i Israel no s’han interromput de manera efectiva, i que aquesta contradicció sovint queda diluïda en el relat mediàtic.

Segons va explicar, la campanya Prou comerç d’armes amb Israel, impulsada per la RESCOP (Red Solidaria Contra la Ocupación de Palestina) i formada per més de 600 organitzacions, ha documentat durant anys un patró de mentides, silencis i mitges veritats sobre exportacions, importacions, trànsit de material militar i contractes amb empreses israelianes. Una feina basada en dades públiques i en el treball d’investigació del Centre Delàs d’Estudis per la Pau.

Samson també va alertar que el Reial decret llei 10/2025, presentat pel govern espanyol com un embargament d’armes amb Israel, és una mesura parcial i amb nombroses excepcions, que permet mantenir vincles materials amb la indústria militar israeliana.

Xarxes socials, infoxicació i crisi del periodisme

La periodista i investigadora Marta Meneu, de la Universitat de València, va ampliar el focus cap a l’ecosistema digital. Meneu va diferenciar entre informació errònia sense intenció i desinformació deliberada, i va insistir que la clau per analitzar un contingut és preguntar-se quina intenció hi ha al darrere i a qui beneficia.

Va descriure un entorn comunicatiu marcat per la infoxicació, la polarització i els algoritmes, que afavoreixen missatges simplificats i virals, i va advertir que una part de la ciutadania acaba evitant informacions complexes o doloroses, com les relacionades amb Palestina. Davant d’aquest escenari, va defensar la necessitat de reforçar el periodisme de verificació i l’alfabetització mediàtica, així com de dotar les redaccions de més recursos i temps.

Opacitat institucional i fals embargament

En la seva intervenció, Eduardo Melero, professor de dret administratiu i investigador del Centre Delàs, va desmuntar alguns dels principals mites sobre l’embargament d’armes amb Israel. Melero va explicar que existeixen múltiples àmbits de relació armamentística – des de contractes i patents fins a trànsit portuari i projectes de recerca- i que el marc legal actual només en regula una part molt limitada.

També va denunciar la manca de transparència institucional, com ara el caràcter secret de les actes de la Junta Interministerial que autoritza exportacions d’armes, i va alertar que aquesta opacitat dificulta tant la fiscalització ciutadana com el treball periodístic.

Fiscalitzar el relat per defensar els drets humans

La jornada va concloure amb una idea compartida per totes les ponents: en un context de genocidi i greus vulneracions de drets humans a Palestina, el periodisme no pot limitar-se a reproduir relats oficials ni anuncis polítics. Contrastar dades, acudir a fonts independents i posar en qüestió les narratives institucionals és una responsabilitat clau per garantir una informació rigorosa i útil per al debat públic.

Des de NOVACT i el Centre Delàs es va insistir que una cultura informativa exigent és indispensable per fiscalitzar les polítiques armamentístiques i situar la defensa dels drets humans al centre de l’agenda mediàtica.