Ucraïna: una societat civil resilient, però en risc d’esgotament

Un informe de l’Institut NOVACT de Noviolència analitza 200 iniciatives comunitàries nascudes amb la invasió russa i alerta que el voluntariat que les sosté està esgotat i no té prou protecció.

Més de quatre anys després de la invasió russa a gran escala, tres de cada quatre iniciatives ciutadanes que van sorgir per respondre a la guerra a Ucraïna continuen actives. Ho recull l’informe Resiliència democràtica a Ucraïna: de l’emergència a la transformació, de l’investigador Felip Daza, que l’Institut NOVACT de Noviolència presenta avui al Parlament de Catalunya amb Sasha Romantsova, directora del Center for Civil Liberties, organització guardonada amb el Premi Nobel de la Pau 2022. L’estudi ha seguit 200 iniciatives entre febrer de 2022 i juny de 2026 i recull 105 entrevistes a representants de la societat civil, institucions i organitzacions locals.

Una xarxa que no va sorgir del no-res

La mobilització ciutadana del 2022 es va recolzar en un teixit cívic construït durant dècades, fet de solidaritat, confiança i capacitat d’autoorganització. Quatre anys després, el 77,5% de les iniciatives continuen actives o s’han transformat en noves organitzacions. La formalització ha estat clau: el 88,4% de les que van néixer amb una estructura formal han continuat, mentre que el 42,3% de les informals han tancat. Tot i així, l’informe recorda que les xarxes informals van ser imprescindibles els primers mesos, i que la majoria de tancaments es deuen al fet que la necessitat va desaparèixer o que les institucions públiques en van assumir les funcions.

Més persistència on la guerra colpeja més fort

Contra el que es podria esperar, les iniciatives de les regions que han patit ocupació o combats terrestres han persistit més que les del centre i l’oest del país (80,8% davant de 70,1%). Mentre la rereguarda s’ha especialitzat en l’acollida de persones desplaçades, a les zones de combat la societat civil s’ha fet càrrec d’evacuacions, coordinació d’emergències i reparacions d’urgència, sovint en cooperació amb els governs locals.

Voluntariat a Ucraïna: molta confiança, poca protecció

Segons l’Institut Internacional de Sociologia de Kíiv, el 81% de la població ucraïnesa confia en el voluntariat, només per darrere de les Forces Armades. Aquesta legitimitat contrasta amb les condicions en què treballa. L’esgotament és un dels reptes que més surten a les entrevistes, i es concentra en la feina de cures no remunerada, feta majoritàriament per dones. L’informe reclama mecanismes de compensació per risc, protecció social i assegurances per a qui treballa a primera línia.

Mitjans locals, el punt feble davant la propaganda russa

Només l’11% dels 1.434 mitjans locals analitzats per la Media Development Foundation compleix criteris d’independència editorial. La retirada dels fons d’USAID a principis de 2025, que arribaven a prop del 80% dels mitjans ucraïnesos, ha agreujat la crisi. L’informe alerta que moltes poblacions de les zones de front s’han quedat sense informació local fiable, cosa que obre la porta a la propaganda russa.

Què proposa l’informe

La resiliència democràtica no s’improvisa quan esclata una crisi. L’informe proposa finançar infraestructura cívica permanent, formar conjuntament institucions i societat civil, protegir el voluntariat en zones de risc i incorporar els nous lideratges comunitaris als espais de decisió. També alerta que l’autoorganització no es tradueix automàticament en influència política: les lleis ucraïneses de participació del 2024 obliguen a consultar, però no especifiquen a qui.

L’informe i la base de dades de les 200 iniciatives es poden consultar en obert a l’Observatori de Resiliència i Resistència Democràtica (ODR2) www.odr2.org, la plataforma que NOVACT i l’entitat ucraïnesa Factor Bureau impulsen a Catalunya i Ucraïna.

L’ Observatori recull més de 450 accions documentades, classificades en dues categories: resistència civil noviolenta (CRS) i resiliència social (SRL).