Veneçuela: la intervenció dels EUA erosiona el dret internacional i accelera l’autoritarisme global

• L’Institut Novact de Noviolència expressa la seva condemna categòrica a la intervenció militar dels Estats Units en territori veneçolà i a la detenció del president Nicolás Maduro.
• L’unilateralisme viscut a Ucraïna, Palestina i ara Veneçuela, entre d’altres, accelera un nou ordre global basat en l’autoritarisme i en una lògica de la força incompatible amb les Nacions Unides.
• NOVACT reclama a les institucions europees i nacionals una posició activa en defensa de la legalitat internacional i de l’ordre multilateral.

L’Institut Novact de Noviolència denuncia com una violació greu del dret internacional la intervenció militar dels Estats Units en territori veneçolà i la detenció del president Nicolás Maduro. Els Estats Units NO tenen dret a “tutelar” Veneçuela, ni a segrestar caps d’estat a voluntat, ni a disposar de les reserves petrolieres veneçolanes en benefici d’empreses nord-americanes.

L’atac de Trump contra Veneçuela amenaça la pau global i fa el món menys segur. Aquest atac dona llum verda a qualsevol nació que vulgui atacar un altre país per apropiar-se dels seus recursos o canviar-ne el govern. Legitima una lògica d’impunitat que ja hem vist operar a Ucraïna o a Palestina. Si el líder d’Occident pot bombardejar una capital i segrestar un cap d’Estat, amb quin argument es pot condemnar Putin per Ucraïna? Com es pot jutjar a Netanyahu pel Crim de Genocidi? Com es pot exigir contenció a Xina a Taiwan? Amb el bombardeig de Caracas, s’està accelerant l’autoritarisme a tot el món.

És cert que Veneçuela travessa un prolongat deteriorament democràtic. Les autoritats persegueixen i processen penalment opositors, periodistes i defensores de drets humans. Més de 20 milions de persones viuen en situació de pobresa multidimensional, sense accés adequat a béns, serveis i drets essencials. En aquest context, prop de vuit milions de persones han hagut de fugir del país. Però res d’això pot servir per justificar una intervenció armada ni una tutela externa dels EUA sobre el futur de Veneçuela. L’única sortida legítima i sostenible ha de ser construïda pels propis veneçolans i veneçolanes, mitjançant mecanismes pacífics i democràtics.

Els fets ocorreguts a Caracas, especialment en el context de les amenaces expressades contra Groenlàndia, obliguen Europa a una reflexió estratègica de fons. Apostar per un rearmament accelerat i per un augment de la dependència energètica i militar dels Estats Units no només no incrementa la seguretat europea, sinó que contribueix a consolidar una deriva global basada en la militarització, la confrontació i la llei del més fort. Europa no pot, ni hauria de voler, competir militarment amb potències com els Estats Units o la Xina.

Si vol aprendre de la seva pròpia història, preservar la seva coherència política i la seva credibilitat internacional alineada amb els seus valors fundacionals, l’única via sostenible és reforçar les seves capacitats pròpies de diplomàcia, prevenció de conflictes i construcció de pau, en línia amb la New Agenda for Peace de les Nacions Unides, apostant per una seguretat comuna, humana i cooperativa al servei de la pau i la noviolencia i no de l’escalada armamentística.

Per tot això, NOVACT fa una crida urgent a les institucions europees i als governs nacionals perquè:

• Exigeixin el cessament immediat de qualsevol acció militar o ingerència externa dels Estats Units a Veneçuela, en compliment estricte de la Carta de les Nacions Unides.
• Apostin de manera clara per una sortida pacífica, democràtica i construïda per la pròpia societat veneçolana, amb participació efectiva de la societat civil i garanties de drets humans.
• Reforcin el multilateralisme, la diplomàcia i la construcció de pau, rebutjant la militarització de les relacions internacionals i qualsevol doble raser en l’aplicació del dret internacional.
• Donin suport a mecanismes internacionals independents d’observació i verificació que contribueixin a la protecció de la població civil, la transparència política i la prevenció d’una escalada de violència.